JEV denuncia les polèmiques declaracions homofòbiques del bisbe tortosí, Xavier Salinas, a través d'un article de Jordi Jordan, coordinador de JEV a l'Ebre.
Article: Homofòbia Santa, una vertitat com un temple.
Decebedores, si més no, són com a mínim, les reflexions que ha efectuat darrerament el bisbe de Tortosa, a l'igual que la majoria de la jerarquia eclesiàstica espanyola, en relació a la nova assignatura “ Educació per la ciutadania”. Aquests màxims dirigents de l'església catòlica, ancorats al passat més ranci, fan que cada dia, la seva religió perdi més adeptes i deixin encara més buits tots els temples que planen arreu de la geografia peninsular.
Una llàstima, que el missatge de Jesús, aquell d'estimar els uns als altres, i especialment als desfavorits i marginats estiguin en mans d'uns "teòrics" representants seus a la Terra que, allunyats de la realitat, lluiten per evitar que moltes minories aconsegueixin drets, i sobretot, visquin en un món més just socialment.
M'explico: el senyor Salinas, a través del butlletí “Vida Diocesana” que es reparteix per totes les pàrroquies del bisbat tortosí afirma que en aquesta assignatura s'explica que la identitat de les persones, homes o dones, és suplantada segons l'opció sexual de les mateixes i que a més a més es legitima qualsevol tendència sexual. Què vol dir amb això? Què no és legítima una relació sexual que no sigui l'heterosexual? Que ho digui clar, i es deixi d'eufemismes. I què vol dir , que per ser homosexual no es té una identitat d'home o dona? Una cosa és excloent a l'altra? Precisament, aquesta assignatura està pensada per educar amb respecte a la diversitat, en tots els àmbits. Educar sense prejudicis, educar per evitar que hi hagi reflexions falses com les que fa Salinas: la identitat de ser homosexual o hetereosexual s'ha de sumar a la identitat de ser home o dona, a l'igual que a la identitat de ser tortosí, català o qualsevol altra; però en cap cas, senyor Salinas, una identitat exclou una altra. Així, aquesta assignatura educarà sobre la diversitat en tots els àmbits: polític, nacional, religiós, cultural i , sí senyor, sexual.
La diversitat sexual existeix, precisament des de que l'home és home, i des de que la dona és dona. La història, des dels clàssics, fins a l'actualitat, passant per la repressió franquista amb el suport de la santa església, ens ho demostra. És graciós i paradoxal, que precisament l'església, una institució que històricament ha estat un dels referents dins de la subcultura gai, intenti fer veure que això no va amb ells. L'homòfobia, que tant li estranya al senyor Salinas, és el que la institució de la qual ell n'és el màxim representant, n'ha fet més bandera, potser per allò d'espantar els dimonis de dins de la pròpia casa. En aquest sentit, recomano, que a través del llibre "Látigo y pluma . Homosexuales en la España de Franco" del conegut periodista de Telecinco, senyor Fernando Olmeda, conegueu un dels episodis més recents i contemporanis en quant a la relació entre homosexualitat i catòlics, època en què el senyor Salinas devia estudiar en el seminari.
Això ho saben els milers de gais i lesbianes cristians que hi ha a Catalunya i al món, i que a través d'associacions de cristians gais i lesbianes, han de lluitar diàriament perquè aquesta jerarquia catòlica tan rància, i sobretot, hipòcrita, els entengui, els respecti com a catòlics que es senten. Per sort, alguns poden mirar altres esglésies cristianes com l'anglicana o la protestant que estan a anys llum d'una església catòlica que sempre es posa en política, com quan el Papa demanava aigüa per a tots, però després, si se la critica o se li contesta es queixa fent-se la víctima.
De fet, darrerament estan tristos i molt nerviosos perquè ha sortit a la llum tot el que ha passat a la diòcesi de Los Àngeles, casos d'abusos a menors per part de capellans. Sempre parla qui més té que callar. Potser si no defensessin normes sexuals tan antinaturals i deixessin que els capellans es podessin casar o estimar amb persones adultes - sigui del sexe que sigui- no caurien en aquests paranys d'haver d'anar abusant de menors.
En definitiva, penso que si per una d'aquelles, la figura de Jesucrist tornés a la Terra, estic segur que a part de fer fora a més d'un o d'una dels grans temples, també faria costat als més marginats i estigmatitzats, entre ells, gais i lesbianes, que només pel fet d'estimar a persones del mateix sexe -perquè biològicament així han nascut- hi ha qui s'atreveix a condemnar-los i insultar-los dia a dia. La immensa majoria de la jerarquia catòlica n'és un exemple. Llavors, Jesús, proclamaria que prou homofòbia, que prou sexisme, que prou racisme, que prou injustícia, que prou desigualtats, que prou grans riqueses... I què farien tots aquests bisbes?
Que cadascú s'imagini la resposta.
